Per què ‘miasma’? Primer manifest miasmàtic

2 minuts
Imatges de vídeo d’alta velocitat d’un esternut gravades a 1.000 fotogrames per segon que es mostren de vegades en segons: a) 0,006, b) 0,029, c) 0,106, d) 0,161, e) 0,222 i f) 0,341 segons. IMATGES DE LYDIA BOUROUIBA, MIT.

Miasma com a contagi i contaminació.

La que rebem del bombardeig massiu d’inputs de la xarxa i de les llistes de novetats i de la tele i de les plataformes d’streaming i de la veïna del segon primera, que té un nen que lladra i un gos que plora —o era a l’inrevés?—, i no tenim temps a processar com déu mana, però queda gravat en el nostre ADN o en el còrtex premental —o era prefrontal? alguna cosa així seria…— i al seu torn és contagi i contaminació per a d’altres que es creuen innocentment en el nostre camí i respiren l’aire que nosaltres hem respirat, perquè flotem en un miasme, tots, i tot és contagi miasmàtic de tot.

No em puc imaginar res més inútil ni una idea que pugui interessar a menys gent que un blog que busqui propagar una infecció, però aquí tens miasma, on vessaré de tant en tant les meves merdes.

Benvingut, doncs, a aquest blog contagiós.

Una mica d’història…

En la mitologia grega, el mot miasma significava «contaminació». Es tractava d’una mena de vapor o “mal aire” enviat pels déus, que tenia vida pròpia i que només podia ser purgat amb la mort sacrificial del culpable d’haver comès algun ultratge diví o mal terrible. Si no hi havia reparació als déus la malaltia no cessava. Si cessava, era perquè hi havia hagut reparació. La lògica divina no falla mai.

La teoria miasmàtica va sorgir força més tard, i va ser formulada per Thomas Sydenham (1624 – 1689) i Giovanni Maria Lancisi (1654 – 1720), dos metges. Van defensar la idea que el conjunt d’emanacions fètides de sòls i aigües impures eren la causa principal de les malalties infeccioses. Aquesta teoria permetia explicar per què les epidèmies eren comunes sobretot a barris bruts i pudents, on hi vivia gent pobra. Una teoria bonica (especialment per als rics), però falsa.

Actualment, ha estat substituïda per una altra, de teoria, la microbiana. Aquesta, defensa que bona part de les malalties infeccioses que patim són causades per organismes molt petits, anomenats microbis. Ara bé, tot i l’error d’atribuir als miasmes l’origen de tots els mals (infecciosos), la idea de l’aire corrupte, infecciós, del “mal aire”, està present també en la teoria microbiana. Les partícules d’un esternut poden arribar a vuit metres i romandre suspeses a l’aire durant més d’un minut, temps durant el qual estan actives i són contagioses. El propi Coronavirus es propaga a través de l’aire.

Resumint, que l’aire que ens dona la vida també ens mata.

T’ha agradat?

Uneix-te a miasma i rep al teu correu les últimes publicacions.

Leave a Reply