—A Julio Cortázar
Quan les senyoretes els van dir que anirien d’excursió al zoo es va entusiasmar i no va parar d’insistir fins que la mare li va dir que sí, que d’acord, que vale. S’imaginava veient tigres de Bengala i boes constrictores i còndors de l’Himàlaia.
Quina decepció quan va resultar que la gran experiència que els tenien reservada era mirar el terrari dels rèptils. Els camaleons són uns animals fabulosos, i molt antics, els va dir un expert del zoo, assenyalant un exemplar d’un color verd intens. Es mimetitzen prodigiosament amb el seu entorn per passar desapercebuts, i així han sobreviscut des de fa mil·lenis.
El nen es va mirar el camaleó directament als ulls amb condescendència i li va fer l’efecte que el camaleó també l’estava mirant a ell, amb una intensitat no desproveïda d’intel·ligència ni propòsit, per ser una animal. Aleshores, va notar una punxada rere els ulls i li va començar a ballar el cap. Quan va haver-se recuperat, el primer que va veure va ser que, des de l’altra banda del terrari, el mirava un nen grassonet que duia els cabells esperrucats i s’havia tacat la bata, i que, estranyament, s’assemblava molt a ell.
T’ha agradat?
Uneix-te a miasma i rep al teu correu les últimes publicacions.