Una casa amb fam de venjança
De l’últim “Festival 42 de gèneres fantàstics” em vaig endur, entre d’altres coses menys tangibles, aquest llibre, que va servir a la seva autora, Layla Martínez, per ser guardonada amb el Premi Revelació en castellà.
La novel·la (novellete si fóssim anglosaxons, ja que és molt curta) se situa en el subgènere de les cases encantades, però més a prop d’un Bulwer-Lyton, una Shirley Jackson o fins i tot un Garret Cook (molt més mesurat, això sí), que no d’un Richard Matheson o un Stephen King, per la importància de l’element mental, (para)psicològic, per sobre de l’acció. A la història de l’entitat que habita la casa, l’autora hi barreja habilíssimament la història de les protagonistes, a través d’una altra història, la Història (en majúscula), d’un lloc i una època, i els seus atavismes. Tot plegat, configura un fresc retrat de l’Espanya masclista i intolerant, des de la que cremava les bruixes fins a la d’avui dia, i esdevé un catàrtic crit de venjança dels que sempre han hagut de conformar-se amb patir en silenci.
A part del premi en el 42, Carcoma compta amb tots aquells elements que poden fer malbé una lectura, per inflamar les expectatives fins a límits exagerats: crítiques excel·lents, 50 edicions… Però que això no us espanti. No decep.
T’ha agradat?
Uneix-te a miasma i rep al teu correu les últimes publicacions.