Tots els colors del fantàstic
Després de tot el que n’havia sentit, tenia moltes ganes d’encetar l’any llegint la primera novel·la de ciència-ficció en català de la Isabel del Río, Mare.
L’escenari: un món futur, devastat i inhabitable. L’argument: una mare i el seu fill adolescent, llançats a l’espai per a preservar l’espècie. I a partir d’allà, un mosaic de possibilitats, de realitats, infinites. El que comença com una odissea espacial que recorda la cadència melangiosa del Solaris de Lem es converteix mica en mica en una vertiginosa novel·la de terrors còsmics, universos múltiples, societats de zombis somnàmbuls, metanovel·la nivolesca —que diria Unamuno— i ves a saber quantes coses més. Tot, lligat per una omnipresent referència a la maternitat, des del propi nom de la nau pensant que dona títol al llibre.
A alguns potser la barreja se’ls entravessarà, a d’altres potser els caldrà temps per a digerir-ho tot i decidir si la Isabel —com la Penèlope homèrica—, ha sabut teixir convincentment tots els fils de les històries que presenta a la novel·la, però el que és innegable és que amb prou feines 150 pàgines l’autora ens ofereix una obra terriblement ambiciosa i plena d’idees. I això ja fa que la lectura valgui la pena. Brava!
Els articles i miniressenyes sobre llibres de ciència-ficció i fantasia escrits originalment en català dels quals es parli en aquest blog s’aniran agrupant sota la categoria CiFiCAT:
T’ha agradat?
Uneix-te a miasma i rep al teu correu les últimes publicacions.